Moritz de Hadeln Nascut a Exeter, Anglaterra, l’any 1940, és però un ciutadà suís des de l’any 1986. Amb la seva dona Erika, va fundar el Festival Internacional de Cinema Documental de Nyon, que dirigí des de 1969 fins a 1979. L’any 1963 es va posar darrera de la càmera i rodà el documental Le Pèlé, produït per la Companyia Suïssa de Teleproducció de Zürich. Tres anys més tard, i treballant amb Ernest Artaria, va dirigir Ombres et Mirages; en aquell mateix període va treballar de muntador al costat de Yves Allegret i com ajudant de direcció als CCC Film Studios de Berlín. Ha estat director del Festival de Cinema de Locarno (Suïssa, 1972-1979) i de la Berlinale, Festival Internacional de Cinema de Berlín (1979-2001) Després de la caiguda del mur de Berlín, l’any 1989, va considerar oportú fer del Festival un dels llocs de trobada de professionals més importants de la nova capital alemanya. Desenvolupà el Mercat del Film Europeu per establir lligams amb la indústria cinematogràfica internacional i aconseguí traslladar la seu del Festival al nou edifici de la Potsdamer Platz, on té lloc actualment l’Internationale Filmfestspiele Berlin. Fou proposat com a director de la Mostra de Venècia i acceptà (2002-2003) És membre de l’Acadèmia del Film Europeu (EFA) i ha rebut el Premi Teddy a la seva carrera i per la seva iniciativa d’atorgar aquests premis a favor de la diversitat sexual dins del marc del Festival de Cinema de Berlín, quan ell era el seu director.
Wieland Speck Nascut a Freiburg l’any 1951, ha viscut a Berlín des de 1972. Va estudiar literatura germànica, drama i etnologia a la Freie Universität Berlin. Ha treballat com actor amb directors del prestigi de David Hemmings, Robert van Ackeren, Ulrike Ottinger i Ian Pringle. Va començar a posar-se darrera de la càmera rodant diversos documentals en suport vídeo. De l’any 1979 al 1981 va estudiar al San Francisco Art Institute. És director, autor i productor de nombroses productions per a televisió i cinema. Ha treballat per a diverses institucions cinematogràfiques i esdeveniments, entre altres la Filmhaus Berlin, el Filmbüro Baden-Württemberg, i el Berlin European Short Film Festival. Des de l’any 1982 i durant deu anys, ha estat treballant d’ajudant del director Manfred Salzgeber, per a la secció Panorama del Festival Internacional de Cinema de Berlín. Després del seu traspàs, és anomenat –l’any 1992- director d’aquesta secció. Ha dirigit el film de llarg metratge Westler (1985) i nombrosos films de curt metratge, com Zimmer 303 (1991). Amb Andrea Weiss ha compartit el guió i la direcció del documental de llarg metratge Escape to Life-The Erika and Klaus Mann Story (2000) amb producció de Greta Schiller, amb Vanessa i Corin Redgrave i el compositor i actor Albrecht Becker.
Kirsten Schaffer és la directora de programació de OUTFEST, el festival de cinema més important en Southern Califòrnia i les arts, l’esdeveniment de cultura per a la comunitat gai i lesbiana de major repercussió en la regió. Schaffer és responsable de mantenir el nivell de qualitat de OUTFEST, programant els millors i més recents llargmetratges de temàtica gai, lèsbica, bisexual i transgènere, documentals i films de curt metratge, per al Festival anual, al juliol, i durant tot l’any per als dimecres Outfest. Durant sis anys, Schaffer va treballar en el Festival de Cinema Gai i Lèsbic de Seattle, primer com directora de programació i després com co- Directora Executiva. Schaffer ha treballat de programadora per al Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Northwest i ha estat comissària per al festival de cinema de Olympia i el One Reel Festival de Bumbershoot. Posseïx un BA de la Universitat de l’Estat Federal de Evergreen en Olympia, Washington.
Jenni Olson Programadora, guionista, investigadora i escriptora de films de temàtica homosexual des de l’any 1986. Ha estat co-directora del Festival Internacional de Cinema Lèsbic i Gai de San Francisco. És també l’ autora de l’ Enciclopèdia de Cinema i Video Gai i Lèsbic, publicada l’any 1996. Ha escrit per a The Advocate, Out Magazine i The Bay Area Reporter, entre altres diaris i revistes. En el terreny de la producció ha estat productora associada en diversos projectes, com Jodie (documental sobre Jodie Foster, una icona per a moltes lesbianes) amb British Channel Four Television. The Joy of Life (2005) ha representat el seu debut en el llargmetratge.
Cheryl Dunye és nadiva de Libèria, va rebre la seva BA de Temperi University Filadèlfia, Pensilvania i la seva MFA de l’Escola de Mason Gross de Rutgers University de les arts en Nova Brunswick, Nova Jersei. Dunye ha rebut numerrosos honors nacionals i internacionals pel seu treball en les arts i els mitjans. El seu tercer llargmetratge, de Miramax, “My Baby’s Daddy” va ser un èxit de taquilla i es va projectar en un ampli circuit cinematogràfic del país. El seu segon film, l’aclamat “Stranger Inside” de HBO Films, li va proporcionar a Dunye uneixi nominació al premio Independent Spirit per la millor adreça l’any 2002. Dunye va escriure, va dirigir i va protagonitzar la seva primera pel·lícula: el primer llargmetratge lesbiano afroamericano, “The Watermelon Woman”. Li va ser atorgat el Teddy Bear en el Festival Internacional de Cinema de Berlín i millor pel·lícula en el Outfest dels Angeles, a Torí, Itàlia, i el Festival de cinema de Creteil, França. Altres treballs de Dunye han estat inclosos en el Whitney Biennial i projectats en els festivals de Nova York, Londres, Tòquio, Capi Town, Amsterdam i Sydney.
Giovanni Minerba Fundador i director de Da Sodoma a Hollywood, Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Torí, el primer certamen especialitzat que es va crear a Europa. Ha realitzat nombrosos films de curt metratge, capdavanters al seu país, interpretats i/o codirigits amb Ottavio Mai, la seva parella sentimental i professional. Ambdós van fundar l’associació reivindicativa “L’Altra Comunicazione” pels drets homosexuals i van crear el Festival l’any1986. Ha dirigit, en homenatge al seu company traspassat, el llarg documental Ottavio Mario Mai (2003), juntament amb l’escriptor italià Alessandro Golinelli.
Desi del Valle Directora de cinema i actriu de Cruel l’any 1994, ha dirigit Frameline, distribuidora de films independents i ha estat organitzadora del Festival de Cinema Lèsbic i Gai de San Francisco. És l’actriu també de Mod Fuck Explosion, Jeanne & Hauviette, i Desi’ s Looking For A New Girl. El paper co-protagpnista li va arribar quan la realitzadora catalana Marta Balletbó-Coll li va oferir interpretar el film de llarg metratge Costa Brava –Family Album-, que li va suposar un reconeixement internacional, després d’un munt de premis que va aconseguir aquest film. Ha dirigit Back to Life (2009).