PAÍS CONVIDAT

De Cuba: Jove i rosa a Barcelona

La representació cubana a la 17 edició del Barcelona International LGTIB Film Festival té molt de la sang jove i desenfadada que caracteritza a l’audiovisual a l’Illa d’ara mateix.

Per començar pel film de  llarg metratge de ficció Santa i Andrés (Carlos Lechuga, 2016) ens acosta a una història d’intoleràncies i prejudicis no solament d’índole sexual sinó social, política, sobre la qual s’erigeix (el més important) una singular història d’amor. Dos personatges molt ben definits que s’integren a la galeria d’il·lustres éssers humans al nostre cinema.

Un altre llarg, però aquesta vegada en el gènere documental és Villa Rosa (Lázaro G.González, 2016) , que ens situa en Caibarién, humil poblat de pescadors al nord del país, en el qual s’organitza un carnestoltes aquàtic per part de l’activa comunitat gai resident allí , oportunitat que va aprofitar el jove director, recolzat sobre el guió de Nelson Breijo, per investigar i revelar criteris i experiències de molts d’aquests vilatans sobre la seva vida en el lloc, que segons la trans Roxana Rojo (Diva allí) es tenyeix de rosa —color que , com se sap, és símbol internacional del homoerotisme— durant l’esdeveniment.

En realitat la indagació transcendeix el fet puntual per abordar l’assumpte molt més enllà del context, partint dels diversos punts de vista que, segons les persones anomenades a concurs, les seves professions i nivells culturals, van teixint un mapa de la diversitat sexual, la seva història(macro i micro) i accidents, des de l’específic-local al nacional.

Els films de curt metratge prossegueixen aquesta sendera d’indagació en identitats alternatives, dissidents: Luxemburgo (Fabián Suárez, 2016) segueix la relació fallida entre un home obès, gai i somiador, i un guàrdia de seguretat de la primera fàbrica de McDonalds a Cuba. Masclisme, doble moral i homofòbia tenyida de pragmatisme i insensibilitat, caracteritzen aquest acostament a una zona de la societat cubana, sense deixar d’apuntar a aspectes universals.

Finalment, el curt documental Batería (Damián Sainz, 2016) visita des de la càmera l’interior d’una antiga fortalesa militar en ruïnes, als afores de l’Havana, on acudeixen homosexuals, no solament a la recerca de sexe, sinó també d’un refugi darrere dels seus murs i enderrocs. Estimable assaig sociocultural que advoca pel testimoniatge no solament a nivell d’imatge sinó també sonor, per traçar una cartografia d’espais representatius de la perifèria a la qual és relegada la comunitat “diversexual” a Cuba, abocada no solament a la marginalitat sinó al perill, malgrat la qual cosa molts aconsegueixen erigir un digne i fins i tot bell refugi.

Encara que es tracta amb prou feines d’un botó de mostra (també literalment, doncs molts d’aquests films s’agrupen dins de l’anomenada Mostra Jove ICAIC) el que en aquesta edició del Barcelona International LGTIB Film Festival pot apreciar-se respecte a l’audiovisual cubà contemporani, resulta eloqüent dels interessos de no pocs realitzadors sobre la diversitat sexual i les seves peculiars arestes i desenvolupament en la major de les Antilles.

Frank Padrón, l’Havana, 2017. 

Poeta, narrador, assagista, crític d’art i comunicador audiovisual cubà. Especialitzat en cinema iberoamericà, ha impartit cursos a l’Escola Internacional de Cinema i TV de Sant Antonio de los Baños. Autor del llibre Diferent. Cinema i diversitat sexual. També ha treballat com a promotor cultural i en defensa dels drets de la comunitat LGBTI a Cuba. És membre de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba i de la Unió de Periodistes de Cuba. Membre fundador de l’Associació Cubana de la Premsa Cinematogràfica, afiliada a la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI).

FICGLB

Cuba, Sìria, Danny DeVito, Almodóvar, Trump…

La 17ª edició del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona té a Cuba com a país convidat. S’inaugura amb Santa i Andrés, de Carlos Lechuga, un film prohibit al seu país i no obstant això premiat en diversos festivals internacionals. Una autèntica sorpresa que avalen tals distincions.

L’escriptor i assagista cubà Frank Padrón, en el seu text de presentació destaca “La representació cubana en la 17ª edició del Barcelona International LGTIB Film Festival té molt de la sang jove i desenfadada que caracteritza a l’audiovisual a l’Illa d’ara mateix. Santa i Andrés ens acosta a una història d’intoleràncies i prejudicis no solament d’índole sexual sinó social, política, sobre la qual s’erigeix (el més important) una singular història d’amor.”

Més de 60 títols de 26 països en una programació del millor i més inconformista cinema LGTIB. La Sida al moment actual (After Louie), film basat en les vivències d’un ex activista interpretat per Alan Cumming, les problemàtiques vigents sobre el transgènere infantil (Nidal), la família que descobreix el passat del pare mort (After his death i Heritage), la transfobia en societats masclistes com algunes llatinoamericanes (El cisne), són temes que se sumen a altres inquietuds que plasmen els cineastes menys convencionals.

Per exemple, tenim a un Bruce LaBruce que sorprèn amb la seva unió entre cinema explícit i protagonista sirià (Refugee’s Welcome). Per veure’l absolutament. Com el film la imatge del qual identifica aquesta edició del FICGLB: la nova proposada cinèfil-sensual d’Antonio da Silva (Penis Poetry) i la desmitificació del masclisme al món de l’esport, en aquest cas la boxa (Diamante, o Bailarina i Heavy weight).

Un reconeixement mereix la labor que efectuen les “Aldeas Infantiles” és el curtmetratge produït pels germans Almodóvar (El Deseo) titulat Princesa de Hielo, en referència al famós i popular Frozen amb la finalitat de conscienciar a les famílies amb persones la identitat de les quals, transgènere infantil, és reivindicada.

En sessió retrospectiva, es presenta un documental italià inèdit (Barrio Chino) recordant a Carmen de Mairena en la Barcelona pre-Olímpica. Serà presentat pels seus directors, els germans Gherardo i Morando Morandini i la protagonista Carmen de Mairena.

El FICGLB vol destacar la tasca que duu a terme a Madrid la Fundación 26 de Diciembre, que lluita en pro d’una vellesa LGTIB digna. Es projectarà Si un árbol cae en el bosque…, de Josué Bernabé.

I n’hi ha més: El cameo de l’actor Danny DeVito, aquí també en la seva faceta de director, que fa el seu homenatge al món dels octogenaris (Curmudgeons), la denúncia a la rescissió de l’administració Trump dels drets dels estudiants a la identitat de les persones transgènere en els EUA (The Women’s Bathroom Project), l’educació sota influència de l’Església en un col·legi que humilia a una nena xilena que té dues mares (Victoria, Rosana, Maite), el FICGLB ens recordarà que 2017 és l’any en què es compleix el 50 aniversari de la Llei de Delictes Sexuals de 1967 que va despenalitzar els actes homosexuals a Anglaterra i Gal·les entre homes adults, en privat (Against the law), una dona misantropa crea una amistat inversemblant amb la dona assignada per ser la seva entrenadora (Sensitivity Training), Charles Lum mostra de manera sexualment explícita el que Andy Warhol no va fer i el món es pregunta per què des de fa més de 50 anys (Blow Job Split Screen)…