De Cuba: Jove i rosa a Barcelona

La representació cubana a la 17 edició del Barcelona International LGTIB Film Festival té molt de la sang jove i desenfadada que caracteritza a l’audiovisual a l’Illa d’ara mateix.

Per començar pel film de  llarg metratge de ficció Santa i Andrés (Carlos Lechuga, 2016) ens acosta a una història d’intoleràncies i prejudicis no solament d’índole sexual sinó social, política, sobre la qual s’erigeix (el més important) una singular història d’amor. Dos personatges molt ben definits que s’integren a la galeria d’il·lustres éssers humans al nostre cinema.

Un altre llarg, però aquesta vegada en el gènere documental és Villa Rosa (Lázaro G.González, 2016) , que ens situa en Caibarién, humil poblat de pescadors al nord del país, en el qual s’organitza un carnestoltes aquàtic per part de l’activa comunitat gai resident allí , oportunitat que va aprofitar el jove director, recolzat sobre el guió de Nelson Breijo, per investigar i revelar criteris i experiències de molts d’aquests vilatans sobre la seva vida en el lloc, que segons la trans Roxana Rojo (Diva allí) es tenyeix de rosa —color que , com se sap, és símbol internacional del homoerotisme— durant l’esdeveniment.

En realitat la indagació transcendeix el fet puntual per abordar l’assumpte molt més enllà del context, partint dels diversos punts de vista que, segons les persones anomenades a concurs, les seves professions i nivells culturals, van teixint un mapa de la diversitat sexual, la seva història(macro i micro) i accidents, des de l’específic-local al nacional.

Els films de curt metratge prossegueixen aquesta sendera d’indagació en identitats alternatives, dissidents: Luxemburgo (Fabián Suárez, 2016) segueix la relació fallida entre un home obès, gai i somiador, i un guàrdia de seguretat de la primera fàbrica de McDonalds a Cuba. Masclisme, doble moral i homofòbia tenyida de pragmatisme i insensibilitat, caracteritzen aquest acostament a una zona de la societat cubana, sense deixar d’apuntar a aspectes universals.

Finalment, el curt documental Batería (Damián Sainz, 2016) visita des de la càmera l’interior d’una antiga fortalesa militar en ruïnes, als afores de l’Havana, on acudeixen homosexuals, no solament a la recerca de sexe, sinó també d’un refugi darrere dels seus murs i enderrocs. Estimable assaig sociocultural que advoca pel testimoniatge no solament a nivell d’imatge sinó també sonor, per traçar una cartografia d’espais representatius de la perifèria a la qual és relegada la comunitat “diversexual” a Cuba, abocada no solament a la marginalitat sinó al perill, malgrat la qual cosa molts aconsegueixen erigir un digne i fins i tot bell refugi.

Encara que es tracta amb prou feines d’un botó de mostra (també literalment, doncs molts d’aquests films s’agrupen dins de l’anomenada Mostra Jove ICAIC) el que en aquesta edició del Barcelona International LGTIB Film Festival pot apreciar-se respecte a l’audiovisual cubà contemporani, resulta eloqüent dels interessos de no pocs realitzadors sobre la diversitat sexual i les seves peculiars arestes i desenvolupament en la major de les Antilles.

Frank Padrón, l’Havana, 2017. 

Poeta, narrador, assagista, crític d’art i comunicador audiovisual cubà. Especialitzat en cinema iberoamericà, ha impartit cursos a l’Escola Internacional de Cinema i TV de Sant Antonio de los Baños. Autor del llibre Diferent. Cinema i diversitat sexual. També ha treballat com a promotor cultural i en defensa dels drets de la comunitat LGBTI a Cuba. És membre de la Unió d’Escriptors i Artistes de Cuba i de la Unió de Periodistes de Cuba. Membre fundador de l’Associació Cubana de la Premsa Cinematogràfica, afiliada a la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI).