Espanya, 2019, 17′
Xiao Xian rep l’encàrrec d’acabar un vestit. La seva mare ha decidit que dedicarà la nit exclusivament a això i ella, com sempre, obeeix. Sheng Xia, la seva millor amiga, es presenta de cop i volta a casa seva per convèncer-la per sortir de festa amb ella. Xiao Xian accepta sense imaginar el què acabarà passant.
FILMOTECA. Sala LAYA. 18:30H
COL.LABORA:
FILMOTECA. Sala LAYA. 21:30 Sessió de curtmetratges (1)
FILMOTECA. Sala LAYA. 16:30H
Iago Pericot. La conquesta de la innocència
FILMOTECA. Sala LAYA. 19:30H
FILMOTECA. Sala LAYA. 21:30H Sessió de curtmetratges 2
Scheideweg (Teenage Threesome)
FILMOTECA. Sala LAYA. 21:30H Sessió de curtmetratges 3
FILMOTECA. Sala LAYA. 19:00H
Pney Zaken – Eze (Senior Moments – Eze)
COL.LABORA:
FILMOTECA. Sala LAYA. 21:30H Sessió de curtmetratges 4
A.M.O.R Ante Mucho Odio Revolución.
Nascut al Prat de Llobregat (Barcelona,1960). Guionista, analista de guió i de muntatge, realitzador i productor. D’ofici projeccionista al cinema Capri del Prat.
Llicenciat en Història de l’Art. Escriu el guió del film de dibuix animat Peraustrinia 2004 (1990) que dirigeix Ángel García. Forma part de l’equip de guionistes de sèries de televisió en els anys 90 i 2000 (Poble Nou, Rias Baixas, Plaça Alta, El cor de la ciutat, Ventdelplà). Amb Jesús Ramos escriu el Diccionari del Guió Audiovisual (Editorial Oceà, 2003), enfocat a arguments, personatges i anàlisis d’estructures. Escriu un llibre sobre muntatge, El muntatge cinematogràfic. Del guió a la pantalla (2014), que publica UBe i Escac, i la versió catalana el setembre del 2015.
Mónica Jordan. Cerdanyola, 1982. Després de formar-se en Filologia Anglesa i Hispànica, dóna un gir a la seva carrera cap a l’àmbit audiovisual. Es diploma en teoria i crítica de cinema en l’Observatori de Cinema, i comença el seu camí com coeditora de la revista online Transit Cine, i participa com a redactora en els mitjans Mirades, Détour i Cinema Divergent.
És crítica de cinema en el Diari Llevant i a la web *Sensa Cinema, i ha col·laborat en dos llibres col·lectius de l’editorial Macnulti. Forma part de la Junta directiva de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics des de l’any 2013, amb la qual va organitzar la 1ª Jornada de la Crítica.
Vicens A. Escribà professor duran quatre dècades ha ensenyat realització – producció de cinema: 8mm, 16mm i 35mm; vídeo: sistema Betamax, Video8, U-matíc, Betacam, DVcam, HDV i 3D. Ensenyant i coordinant produccions de televisió.
La seva obra es recull en cinema i vídeo en una extensa llista d’un centenar de títols: “ Els espectadors absents”, un curt iniciat el seu rodatge el primer dia del festival de cinema fantàstic de Sitges i presentat en la seva clausura , “ La peça” la primera vegada que un curt presentava textura cinematogràfica i videogràfica. La recerca de llenguatge visual ha estat una constat en els seus curts 35mm tan produïts com dirigits
Per celebrar aquest 15è aniversari hem convidat directors de cinema, actors i altres professionals, de Canadà, Israel, India, França, Dinamarca, Estats Units, Itàlia, que presentaran els seus darrers films. El país convidat és Mèxic.
Si bé l’any passat sorpreníem amb un tema mai tractat al cinema com la violència de gènere dins de la parella lèsbica, enguany també es tracten temàtiques punyents: transgènere infantil, rebuig a l’homofòbia islàmica, l’assetjament sexual en l’àmbit familiar, les relacions sexuals entre dones musulmanes, el sadomasoquisme com filosofia de vida,la humiliació pública en l’àmbit escolar, amb un record a Tom de Finlàndia i els personatges de Ralf König, sempre vigents. Ah! I un repàs cinèfil al mític cinema porno realitzat a França, amb protagonistes molt joves.
Enguany us presentem primícies molt destacables: Hem convidat LA VIDA PURA, de Panayotis Evangelidis (Grècia 2015), un film colpidor, retrat d’un jove actor de cinema porno gai; i un film de producció cubana, VESTIDO DE NOVIA, de Marilyn Solaya (Cuba 2014), amb actors com Jorge Perugorría, que des de Fresa y chocolate no havia participat en cap altre film de temàtica gltb, i que ha rebut diversos premis del públic a festivals internacionals.
Aquests, juntament amb els curts d’Amèrica Llatina que programem, són exemples de cinema independent on, en el cas del film cubà, arriben a participar les entitats oficials, com l’ICAIC, això vol dir que s’està imposant la producció amb menys lligams oficialistes i on la creativitat supera pressupostos. Una lliçó que al final fa capgirar la política d’ajuts institucionals.
Gaudiu doncs un any més d’aquesta acurada selecció de la que serà la 15ª edició del Festival Internacional de Cinema Gai i Lèsbic de Barcelona.
